La Saviesa Àrab

Si a alguna persona li agrada viatjar per la Península Ibèrica, s’ adonarà que en la majoría
de viatjes s’ ha trobat amb grans castells, torres defensives y infraestructrues, una d’ elles
les mítiques “Viles”, estos carrers tan estrets que solen formar part del casc antic dels
pobles y les ciutats Espanyoles. Totes aquestes erguides gracies als pobles Arabs que
durant 8 segles han dormit baix el cel Mediterrani.

La serra de Mariola es un viu exemple y un lloc aon podem trobar verdaderes
infraestructures que encara continuen de peu, desafiant el implacable pas dels segles, i que
ens donen una lliçó de lo que aquestes persones eren capaçes de fer sense ningun tipus d’
ajuda tecnológica, nomes amb ferramentes, foça ben empleada, i sobre tot un gran
coneiximent del seu entorn.

Una de les principals tècniques que van revolucionar la
forma de construir estructures, es la tècnica de tapial, que
consisteix en una mescla de cal, arena, aigua y pedres menudes, que amb ajuda
de les seves habilitats matemàtiques van poder realitzar estructures amb una gran estabilitat.

En el cas de la Torre de Talaia, la localitat d’ Agres, que no se l’hi ha realitzat ningun
tipus de restauració i encara conserva part de les seues parets.
Era un punt estratégic per a controlar visualment la zona.

Torre Talaia, en Agres. Foto propia

Un altre clar exemple és el Castell de Banyeres, icona de la Serra de Mariola i l'orgull de Banyeres.
Construït en el segle XIII, este castell ha vist diverses guerres, una d'elles és la guerra de successió,
que va tindre lloc l'any 1.705. Actualment està oberta cara al públic, conté un museu amb informació
de tota la seua història des de la seua construcció

És d'admirar i respectar l'enginy, coneixement i saviesa que van aportar les seues cultures a la nostra
forma de viure, ja que molts dels aspectes socials, culturals, coneixements arquitectònics i medicinals
li'l devem a estes gents, que tant llegat han deixat després del seu pas.

Moltes vegades, per una o altra rao cultural, es tingué una visió occidental cap als árabs que emborrona la realitat,
cataloganlos com a poble poc desnevolupat, per aixó m’ agradaría acabar amb un resum de totes
les arts, técniques i coneixements que ens van portar els Àrabs.

Matemátiques, van ser briliants estudiosos y desarrolladors del métode científic, van desenvolupar el àlgebra, geometría, artimética y trigonomtería.

Mohammed Ben Ahmad va ser el inventor del numero “cero”.

Astronomía, L’ escola d’ astronomia de Bagdad va tindre el seu origen durant el reinat del astrónom
Al Mansnur, el segon calífa dels Abássidas (754 - 775 D.c).

Mtigançant el reinat dels seus succesors, Harun arr-Rashed y Al Mamun, l’ escola va realitzar certs
treballs importants; es van revisar les teoríes antigues, es rectificaren errors de Ptolomeo y es van
corregir les tables Gréques.

Feren varis estudis sobre la latitud de la lluna. Van inventar el péndul per a medir el temps
y el rellotge de sol.

Química. Amb diferencia dels Grecs, els Arabs teníen coneixement sobre el acohol, el àcid sulfúric,
l’ aigua regia y el àcid nítric. Foren també descobridors del potasi, la sal, l’ amoníac, el nitrat de plata
y la preparació del mercuri. També la destilació va ser un descobriment Àrab ja que van ser els
primers en gastar els métodes de sublimació, cristalització, coagulació.

Estos sons sols uns del centenars de descobriments químics que van realitzar.

Tenim que reconeixer que la contribució dels àrabs a esta ciència va ser decisiva.

Medicina. La medicina àrab va ser un nexe d’ unió entre la saviesa del mon clàsic y la medicina del
Renaixement. Esta conexió va sortir en la primera etapa dels segles VIII y IX, incorporant el saber
Grec, Romà e Indi. Això vol dir que va suposar un extraordinari esforç de traducció, ja que estaven
escrites en grec y llatí.

Els àrabs van incrementar les técniques y métodes en els trataments farmacólecs.

La botànica àrab va ser superior, tant en cantitat com en cualtitat, el metge jueu español
Hasdai Ben Shaprut, va traduir el nom de tots els noms de plantes y drogues existents.

L’expansió per orient y occident va ampliar la comercalització de productes fàrmacs.

Van ficar énfasi clínic en estudiar malaltíes no investigades com la mediastinitis, tuberculosi, sarna i
malalties del pericardi.

Van estudiar la fisiología fent diseccions a cadávers de humans, diagnosticaren la viruela, la tosferina
la febre del heno y el desenvolupament de la oftalmología.

La base dels diagnóstics dels metges àrabs cap als seus pacients va ser amb
l’ observació de l’ orina, sang, el dolor y el pols.

Ilustracions realitzades per àrabs, que mostren alguns dels seus procediments quirúrgics.