Església Parroquial Santa Creu

Fundada pel bisbe Ramon Gastó el 1329, nomenava vicaris a Catadau, Alfarb i antic castell d’Alèdua, i estava dedicada als sants Joans. Aquest temple fou integrat al convent dels dominics, bastit en 1543, per butlla del papa Pau III (Alessandro Farnese) de 3-XII-1544, tenin l’àmbit jurisdiccional fins a Alzira, Bunyol, Aiginet i Montserrat d’Alcalà. El primer prior va ser sant Francesc de Borja i d’Arago, primer marqués de Llombai, creador del noviciat, convent i nou temple, en memòria del seu matrimoni amb Elionor de Castro, dama portuguesa de l’emperatriu Isabel. Del gòtic encara es conserva la coberta amb volta de nervadura simple i cor, o la mateixa planta, d’una sola nau, tipus valencià rural, recoberta el s.XVII per esgrafiat barroc, amb escuts i ceràmica.Els vestigis d’aquest claustre són notables de rajola amb volta baixa d’aresta paredada. La futura casa de la cultura fou l’estudi general dels dominics amb predicadors il·lustres, teòlegs de relleu: Sant Joan de Ribera, Sant Lluís Bertran, beat Joan Micó, l’eminent fra Tomàs Maluenda. Codis ubica l’estudi al raval de Montserrat, i el noviciat enciclopèdic-Summa es va per aquí i finalitza l’any 1493. Sorgí fins el 25-VII-1835 amb la supressió de l’orde. L’any 1850 l’alcalde donà el temple a l’arquebisbat, mitjançant el rector Francesc Pérez davant el notari Joan C. Espert. Recentmem ha estat restaurat el temple, claustre, torre, i soterranis. llevada i reposada en part temps després. El presbiteri fou pintat per Cardells, tot al voltant de la Sta. Creu. Hi ha obres de Llanos, Gil, Sales, Teruel, escola de López, Bonet, Bonacho, i altres. Capella feta el 1671, amb motiu de la canonització de sant Francesc de Borja per Innocenci X , d’una planta de creu llatina amb cúpula enrasada en panxa i teula àrab blava. pagina web de ajuntament llombai

Fuente Pagina Web Ajuntament de Llombai