L’aigua perfora la roca

“L’aigua perfora la roca” tindrà lloc a Bocairent, un dels municipis de la Comunitat Valenciana amb més visites turístiques per la seua gran quantitat d’elements atractius, entre ells les covetes dels moros (un dels punts principals de l’itinerari). Bocairent es troba situat a l’extrem sud de la província de València, en la Comarca de la Vall d’Albaida amb una població de 4.288 habitants.

A més a més, part del terme d’aquest municipi es troba enclavat dins del Parc Natural de la Serra de Mariola amb una gran riquesa i valor ambiental per la seua diversitat en plantes aromàtiques i medicinals. Bocairent ha passat per diverses èpoques en la historia, però sense cap dubte la que més ens ha marcat ha sigut l’època musulmana, la qual caracteritza el nostre casc antic, ple de carrers estrets i de revoltes situat a una mola rocosa.

A continuació, faré referència a un dels punts principals del nostre itinerari: les covetes dels moros de Bocairent. Aquestes estan dins d’un conjunt de 119 finestres del país Valencià. Són el grup més complex i nombrós, amb diferència, de tota la capçalera del riu Clarià (Bocairent, Alfafara i Ontinyent) afluent de l’Albaida i del Xúquer. Geològicament tot el sector és de calcàries del cretaci superior, bàsicament senonià, amb roques generalment dures i consistents, el que permet una bona conservació de les estructures excavades.

CONJUNT DE LA CAPÇALERA DEL RIU CLARIÀ -1.1.Finestres del pou Clar. Grup Oest i grup Est. (Ontinyent)             Coordenades UTM: 30SYH075974. -1.2.La Monja. (Ontinyent)             Coordenades UTM: 30syh075972. -1.3.Grup del bancal Redó (Alfafara)             Coordenades UTM: 30SYH112968. -1.4.Finestres del Capellà (Alfafara)             Coordenades UTM: 30SYH095956. -1.5.Grup del Barranc de la fos o del Dolçainer (Bocairent)             Coordenades UTM: 30SYH080948. -1.6.Finestra del Calvari (Bocairent)             Coordenades UTM: 30SYH077943. -1.7.Les Covestes dels Moros. (Bocairent)             Coordenades UTM: 30SYH079943. -1.8.Les covetes del Colomer. (Bocairent)             Coordenades UTM: 30SYH079941. -1.9.Les Covetes d’En Gomar. (Bocairent)             Coordenades UTM: 30SYH079938. -1.10.Finestra de la Paixarella. (Bocairent)             Coordenades UTM: 30SYH060935. -1.11.Barranc de la Frontera. (Bocairent)             Grup Nord. Coordenades UTM: 30SYH052932.             Grup Sud.  Coordenades UTM: 30SYH051931.

També tenim altres nuclis en el P.V. en el riu Sellent, en Xella, riu Cabriol, Requena, en Xelva i en Ademús.

A la península en tenim de paral·lelismes en Guadix-Baza (Granada), Nájera (La Rioja), Conca del Ega (Ebre), Alcolea de Cinca (Osca), en Perales de Tajuña (Madrid), Tajo del Moro (Almeria), Giribaile (Jaen), Alfambra (Terol).

També grups en el Magrib; les coves artificials en els cingleres de l’Alt Atlas i Anti-Atlas, sobretot.

L’estudi d’aquestes coves ens ha donat el significat de l’ús que li donaven a les nostres coves i que va ser la gent del nord d’Africà els que les varen introduir a les nostres terres. El seu ús en la forma primitiva eren magatzems de queviures o graners col·lectius.

Actualment estan considerades com a Bé d’Interés Cultural declarades Monument historicoartístic (pertanyen al Tresor Artístic nacional mitjançant el decret 3 de juny de 1931).

Accés a "Les covetes dels moros"

 A més a més, el fet de poder visitar-les fa que s’hagen convertit en un dels monuments més visitats i curiosos de Bocairent. Quant al seu accés, abans hi podíem accedir a través d’una sèrie d’osques a la paret tipus “pedal”. Altres dos accessos d’aquests tipus de “pedal”, es constaten cap a les finestres del terç nord i extrem nord. Aquest fet dificultava molt l’accés dels visitants i es va decidir millorar-lo per tal de fer-les més accessibles i a l’abast de qualsevol persona interessada en elles. Actualment, s’ha instal·lat una escaleta metàl·lica per on s’entra amb comoditat, tal i com s’indica a la imatge.

Les interpretacions d’aquestes cavitats han segut molt diverses, a través del temps, (cambres sepulcrals d’èpoques antigues, graners, cenobis visigòtics…) i difícils de datar, per falta de materials arqueològics, inscripcions o altres dades. Després de diverses prospeccions arqueològiques dutes a terme pel MAOVA (Museu Arqueològic d’Ontinyent – la Vall d’Albaida), –encara no completades–, es pot assegurar que es tractava de graners-magatzems de seguretat, realitzats en època andalusina (hispano-àrab), que servirien a determinades comunitats camperoles de les proximitats, molt probablement d’ascendència berber. Sembla que és un model de graner traslladat del nord d’Àfrica (els tazaghin de l’alt Atles, per exemple).

Hipotèticament, el seu funcionament deuria ser remotament paregut al d’un magatzem col·lectiu berber o agadir, almenys per al grup major de les Covetes dels Moros. Correspondrien a un moment molt precís –encara per determinar amb exactitud–, probablement entre els segles X-XI. A banda de la seua utilització real, hem de donar cabuda en la nostra imaginació i història a les llegendes i fantasia com per exemple la de “L’ull del capità”. Actualment, “Les covetes dels moros” són un reclam turístic del poble bocairentí explotades per la Diputació de València.

Des de fa uns anys, la Diputació, òrgan encarregat de la seua gestió, va decidir tancar-les ja que van sofrir actes vandàlics com pintades i acumulació de brossa. Des del 2000, hi ha horaris de visita i persones encarregades de la seua supervisió.

El principal problema al que estan sotmeses és l’erosió la qual provoca el desgast de la roca. A més a més, les covetes estan situades a la capçalera del riu Clarià. Un dels problemes més importants, és l’abandonament per part de l’ajuntament i de la confederació hidrogràfica del Xúquer en aquesta zona.

Pel que fa als destinataris, no està destinat a cap dat en particular, sinó que tot aquell interessat hi podrà acudir i participar. Serà un itinerari guiat amb un punt de trobada i partida.