“L’aigua perfora la roca” tindrà lloc a Bocairent, un dels
municipis de la Comunitat Valenciana amb més visites turístiques per la seua
gran quantitat d’elements atractius, entre ells les covetes dels moros (un dels
punts principals de l’itinerari). Bocairent es troba situat a l’extrem sud de
la província de València, en la Comarca de la Vall d’Albaida amb una població
de 4.288 habitants.
A més a més,
part del terme d’aquest municipi es troba enclavat dins del Parc Natural de la
Serra de Mariola amb una gran riquesa i valor ambiental per la seua diversitat
en plantes aromàtiques i medicinals. Bocairent ha passat per diverses èpoques
en la historia, però sense cap dubte la que més ens ha marcat ha sigut l’època
musulmana, la qual caracteritza el nostre casc antic, ple de carrers estrets i
de revoltes situat a una mola rocosa.
A continuació, faré referència a un dels punts principals del nostre
itinerari: les covetes dels moros de Bocairent. Aquestes estan dins d’un
conjunt de 119 finestres del
país Valencià. Són el grup més
complex i nombrós, amb diferència, de tota la capçalera del riu Clarià (Bocairent,
Alfafara i Ontinyent) afluent de l’Albaida i del Xúquer. Geològicament tot el
sector és de calcàries del cretaci superior, bàsicament senonià, amb roques
generalment dures i consistents, el que permet una bona conservació de les
estructures excavades.
CONJUNT DE LA CAPÇALERA DEL RIU CLARIÀ
-1.1.Finestres del pou Clar. Grup Oest i grup Est. (Ontinyent)
Coordenades UTM:
30SYH075974.
-1.2.La Monja. (Ontinyent)
Coordenades UTM:
30syh075972.
-1.3.Grup del bancal Redó (Alfafara)
Coordenades UTM:
30SYH112968.
-1.4.Finestres del Capellà (Alfafara)
Coordenades UTM:
30SYH095956.
-1.5.Grup del Barranc de la fos o del Dolçainer (Bocairent)
Coordenades UTM: 30SYH080948.
-1.6.Finestra del Calvari (Bocairent)
Coordenades UTM:
30SYH077943.
-1.7.Les Covestes dels Moros. (Bocairent)
Coordenades UTM:
30SYH079943.
-1.8.Les covetes del Colomer. (Bocairent)
Coordenades UTM:
30SYH079941.
-1.9.Les Covetes d’En Gomar. (Bocairent)
Coordenades UTM:
30SYH079938.
-1.10.Finestra de la Paixarella. (Bocairent)
Coordenades UTM:
30SYH060935.
-1.11.Barranc de la Frontera. (Bocairent)
Grup Nord. Coordenades
UTM: 30SYH052932.
Grup Sud. Coordenades UTM: 30SYH051931.
|
També tenim altres nuclis en el P.V. en el riu
Sellent, en Xella, riu Cabriol, Requena, en Xelva i en Ademús.
A la península en tenim de paral·lelismes en Guadix-Baza
(Granada), Nájera (La Rioja), Conca del Ega (Ebre), Alcolea de Cinca (Osca), en
Perales de Tajuña (Madrid), Tajo del Moro (Almeria), Giribaile (Jaen), Alfambra
(Terol).
També grups en el Magrib; les coves artificials
en els cingleres de l’Alt Atlas i Anti-Atlas, sobretot.
L’estudi
d’aquestes coves ens ha donat el significat de l’ús que li donaven a les
nostres coves i que va ser la gent del nord d’Africà els que les varen
introduir a les nostres terres. El seu ús en la forma primitiva eren magatzems
de queviures o graners col·lectius.
Actualment estan considerades com a Bé d’Interés
Cultural declarades Monument historicoartístic (pertanyen al Tresor Artístic
nacional mitjançant el decret 3 de juny de 1931).
Accés a "Les covetes dels
moros"
|
Les interpretacions d’aquestes cavitats han segut molt
diverses, a través del temps, (cambres sepulcrals d’èpoques antigues, graners,
cenobis visigòtics…) i difícils de datar, per falta de materials arqueològics,
inscripcions o altres dades. Després de diverses prospeccions arqueològiques
dutes a terme pel MAOVA (Museu Arqueològic d’Ontinyent – la Vall d’Albaida),
–encara no completades–, es pot assegurar que es tractava de graners-magatzems
de seguretat, realitzats en època andalusina (hispano-àrab), que servirien a
determinades comunitats camperoles de les proximitats, molt probablement
d’ascendència berber. Sembla que és un model de graner traslladat del nord
d’Àfrica (els tazaghin de l’alt Atles, per exemple).
Hipotèticament, el seu funcionament deuria ser
remotament paregut al d’un magatzem col·lectiu berber o agadir, almenys per al
grup major de les Covetes dels Moros. Correspondrien a un moment molt precís
–encara per determinar amb exactitud–, probablement entre els segles X-XI. A
banda de la seua utilització real, hem de donar cabuda en la nostra imaginació
i història a les llegendes i fantasia com per exemple la de “L’ull del capità”.
Actualment, “Les covetes dels moros” són un reclam turístic del poble
bocairentí explotades per la Diputació de València.
Des de fa uns anys, la Diputació, òrgan encarregat de
la seua gestió, va decidir tancar-les ja que van sofrir actes vandàlics com
pintades i acumulació de brossa. Des del 2000, hi ha horaris de visita i
persones encarregades de la seua supervisió.
El principal problema al que estan sotmeses és
l’erosió la qual provoca el desgast de la roca. A més a més, les covetes estan
situades a la capçalera del riu Clarià. Un dels problemes més importants, és
l’abandonament per part de l’ajuntament i de la confederació hidrogràfica del
Xúquer en aquesta zona.
Pel que fa als destinataris, no està destinat a cap dat en particular, sinó que tot aquell interessat hi
podrà acudir i participar. Serà un itinerari guiat amb un punt de trobada i
partida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario