IMPACTES AMBIENTALS I SOLUCIONS.
Les principals causes responsables de
l’alteració de les costes arenoses són la intensitat de la pressió urbanística
i el creixement dels usos turístics. Açò ha produït la completa transformació
de la costa, creant noves infraestructures, ampliació de platges per al turisme
i inclús creant-ne de noves.
Accions antròpiques que provoquen impactes
ambientals:
-Extracció d'àrids en rius: disminueix la sedimentació dels rius en les desembocadures que
són la principal causa de formació de les platges d’arena.
-Acció dels embassaments: retenen els sediments aigües amunt disminuït la sedimentació en
la desembocadura dels rius.
-Extracció d'arenes i graves en platges: impacte directe sobre l'ecosistema.
-Abocaments de rebutjos: especialment escòries d'indústries siderúrgiques.
-Regeneracions artificials: recuperació de les platges amb una mala gestió i planificació de
forma artificial guiades per una clara explotació turística.
-Dragatges en el mar i alteració de fons
marí: l'ús de l'arena de les profunditats per a
la regeneració de platges ha dut a la destrucció dels fons marins i a
variar la dinàmica natural, inclús en alguns casos ha arribat a produir-se una
regressió de la línia d'aigua.
-Residències secundàries: pressió turística a causa de les seues característiques
climàtiques.
-Espigons, ports i esculleres: infraestructures que alteren la deriva de sediments, sabent que aquestes
van de nord a sud, augmentaren l'extensió de les platges al nord d’aquestes,
mentre que poden arribar a desaparèixer al sud de la infraestructura.
-Introducció d'espècies exòtiques: una de les causes més greu dels últims anys, especialment pel
Carpobrotus edulis. Açò és a causa de la gran importació comercial per a
jardineria, les quals moltes de les dites espècies s'han naturalitzat
i envaït l'hàbitat que ocupava la vegetació autòctona.
-Circulació de persones i vehicles: incrementat notablement pel turisme.
-Alteració del fons marí: Activitats pesqueres d’arrossegament, ancoratge d’embarcacions
recreatives, etc.
-La reiteració de l’ incompliment de la
legislació vigent, especialment greu a la Llei de Costes.
-En definitiva, l’acció de l’home
sobre aquest tipus de paisatge ha alterat de manera molt significativa la
dinàmica natural de la costa, aplegant a una situació pràcticament
irreversible. En canvi, els ecosistemes litorals alterats poden aplegar a
recuperar en part el seu estat original després d’una efectiva protecció amb
mesures adequades. Les iniciatives de moment són bastant escasses però deu pensar-se
que comencen a ser necessàries, tant per consideracions ecològiques com
econòmiques.
ACTUACIONS
-Eliminació
progressiva d’espècies invasores.
-No hi
ha projecte de restauració que es desenvolupi amb èxit sense tindre en compte
les espècies invasores. En el cas del litoral, i més concretament en
l'ambient dunar, l'espècie més preocupant és el Carpobrotus edulis. El problema
augmenta quan, a pesar de la seua gran colonització sobre les dunes
mediterrànies, no se li pot realitzar cap tipus de tractament químic. Açò és
degut a que ens trobem en un ecosistema molt susceptible i a més a més, és una
espècie d'una alta resistència qualsevol producte aplica. Per tant, el que es
produiria és un major impacte sobre la vegetació existent al seu voltant que sobre
la pròpia espècie. Per això, l’única forma correcta d’eliminació seria de forma
manual i de forma progressiva per evitar que de les restes es pugi
provocar una regeneració de l’espècie invasora.
-Cal restaurar
amb vegetació autòctona. Realitzar-se de forma progressiva per evitar
deixar el sòl desprotegit front a l’erosió. Plantacions que coincideixen amb
les primeres pluges de primavera per evitar l’ època desfavorable de l’estiu
amb la seva forta sequera.
-Neteja
restes residus i podes. D’aquesta
manera evitem que rebroti la planta eliminada, açò pot passar fàcilment si
queden restes de rizomes o trossos de planta.
-Evitar
el pas de vehicles i persones de forma excessiva.
-Impedim
la compactació del sòl i la destrucció directa de la vegetació. Habilitar zones de pas restringit seria una solució de protecció.
Imatge de l’estat actual de la zona
dunar després del Projecte de Restauració realitzat pel Ministeri de Medi
Ambient (Direcció General de Costes) al 2006.
Les dunes de l'Ahuir
Característiques de la vegetació
Opcions que hi ha sobre les dunes de l'Ahuir
Les dunes de l'Ahuir
Característiques de la vegetació
Opcions que hi ha sobre les dunes de l'Ahuir
No hay comentarios:
Publicar un comentario