L'ARRUÍ, EXÒTIC,...PERÒ INVASOR?

Font:  Palomo, Gisbert y Blanco, 2007

Des dels anys 90 del passat segle, al les nostres serres podem veure cada vegada més sovint, una espècie d’ungulat procedent d’altres terres més enllà del continent europeu. Encara què és considerada una espècie exòtica invasora, a hores d’ara existeix un gran debat entre els que defenen la seua presència i els que volen exterminar-la, atenent a la seua condició d'invasora. 

En primer lloc cal dir que està sobradament comprovat que aquesta espècie animal no ha vingut a aquest territori per casualitat sinó que ha sigut introduïda, ja que el sector cinegètic així ho ha fet possible. 

 Les condicions ambientals del Sudeste peninsular són semblants a les del nord d’Àfrica. Elaboració pròpia. 

Els primers exemplars a la província d’Alacant es van poder observar en les Serres de Castalla, i a poc a poc, es van anar estenent per altres territoris de la muntanya alacantina. Des d’aleshores el seu creixement poblacional ha sigut evident. A més que l’hàbitat d’aquesta zona resulta semblant al del seu territori d’origen, els propietaris d’acotaments privats així com la pròpia Federació de Caça Valenciana, encarregada de la gestió cinegètica d’algunes de les serres alacantines, no ha fet altra cosa que promoure la seua reproducció, mitjançant l’establiment de llocs específics on se’ls proporciona aigua i aliment. 

Evolució territorial de l’arruí en la província d’Alacant

La Direcció Territorial de Conselleria de Medi Ambient en Alacant, ha gestionat el seu aprofitament cinegètic adaptant-se sempre a la legislació vigent. Però clarament mai ha buscat acabar amb l’espècie. Encara que l’arruí apareix en el Catàleg d’Espècies Exòtiques Invasores – i per tant s´hauria d´haver erradicat-, curiosament a l’any 2014 es va publicar una Ordre (Ordre 11 de 2014), amb la que es podria caçar de forma controlada dins d'una àrea delimitada cartogràficament en Alacant. 

En 2016, com a conseqüència d'una denuncia presentada per alguns organismes ecologistes com Seo Birdlife, el TSJ de Múrcia va sentenciar que la gestió que s’estava fent de l’arruí era totalment il·legal, i que com espècie invasora deuria d’exterminar-se. 

                                          

Actualment el debat continua, no només els caçadors pensen que l’arruí és un bon recurs per a valoritzar els nostres paisatges forestals. A més a més, altres col·lectius naturalistes defenen el seu manteniment perquè aporta riquesa i biodiversitat. Inclús s’argumenta que l’arruí pot contribuir a la neteja dels espais rurals davant la proliferació d’incendis, substituint la funció dels quasi desapareguts ramats d’ovelles i cabres. En Petrer, per exemple, 100 anys enrere n’existien més de cent, però avui només en queden dos. 

És l’arruí per tant beneficiós per al nostre medi ambient? És clar que és exòtic, però, és invasor? Perquè es complisca aquesta última condició s’ha de demostrar que realment una espècie exòtica perjudica l’hàbitat on es desenvolupa, cosa que, en el cas de l'arruí, encara està per demostrar. 

Manada d’arruís en la Serra del Cavall en Petrer, (Alacant). Elaboració pròpia.