SERRA DEL SIT, EMBLEMA D'UN POBLE

PELS SEUS VALORS NATURALS, PAISATGÍSTICS I CULTURALS, FORMA PART DEL PAISATGE PROTEGIT DE LA SERRA DEL MAIGMÓ I SERRA DEL SIT

El Sit

Se situa en terme municipal de Petrer, Novelda, i Monfort, i és propietat de la Generalitat Valenciana

Localització

La Serra del Sit, és de segur, la imatge més representativa de Petrer. La seua característica silueta retallada sobre el cel, ens identifica a la gent d’ací, fent-nos sentir que estem a casa. Esta peculiar serra de forma quadrangular, acompanya el nostre paisatge urbà, i potser és el motiu pel qual, molta gent de Petrer estima tant els espais naturals.

    

Paisatge que es pot observar des del cim del Sit. Al fons, a la part esquerra, la Serra del Maigmó. 

Amb 1.104 metres d’altura, la Serra del Sit pertany al conjunt morfoestructural que formen els distints espais naturals i rurals del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i del Sit. Va ser declarat amb esta figura de protecció per la Conselleria de Territori i Vivenda, mitjançant el Decret 25/2007, de 23 de febrer.

A més de la pista forestal que des dels anys 70 recorre el seu perímetre, existeixen al voltant de vint sendes i camins que ens porten fins a descobrir racons d’una gran bellesa natural.

SENDES PRINCIPALS DEL SIT
Senda del Sit	Senda de les Mames
Senda de Covatelles	Senda de la Mullonera
Senda del Pas del Gos	Senda de la Cordellera Falsa
Senda del Comptador	Senda de la Penya del Sol
Senda del Pi de l’Aire	Senda del Serrellat
Senda de l’Almadrava	Senda del Pou del Bitxo
Senda de la Cova Perico	Senda dels Xaparrals

             

Encara es poden observar mostres del aprofitament forestal que anys enrere es van produir, com les carboneres vegetals. Altre signe de la intervenció humana a este espai natural són els vestigis d’arquitectura hidràulica elemental com el Parat del Sit, el Pou del Bitxo o el Pau del Pi de l’Aire.

                    

Pou del Pi de l’Aire i Font del Cossi

Actualment les activitats principals que aquí es desenvolupen són les esportives i l’aprofitament cinegètic. A més del senderisme, existeixen varies zones habilitades per a l’escalada.

Però aquestes activitats, a vegades massives, repercuteixen de manera molt negativa en la seua conservació. La senda principal que dona accés a la cima de la muntanya, és un bon exemple. Les nombroses dreceres que els senderistes van obrint al desviar-se del traçat original, produeixen una grau erosió del sol, al eliminar la vegetació que el protegeix. 

Fòssils, flora i fauna que podem trobar al Sit.

Curruca capirotada (Sylvia atricapilla)

Encara què està catalogat com muntanya d’utilitat pública, el seu aprofitament cinegètic que correspon a Conselleria, està cedit a la Federació de Caça d’Alacant.

Tradicionalment, el conill i la perdiu, han sigut les espècies de caça més comunes en aquest territori, però des de la dècada dels anys 90, amb l’aparició de l’arruí, aquest espai es va convertir en una zona de caça major, cosa molt qüestionada per naturalistes, senderistes i muntanyers.           

Arruís, (Ammotragus lervia)

Encara què esta espècie està catalogada como exòtica invasora a nivell nacional, mitjançant l’Ordre 11/2014, de 4 de juny de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, este espai va ser exclòs de la legalitat vigent quant a erradicació d’espècies invasores, permetent-se el seu manteniment com espècie per al seu aprofitament cinegètic.

Camí de la cara sud, que enlaça amb le senda del Pou del Pi

Imatges: Elaboració pròpia.